Barcelona: salut i metges

La ciutat de Barcelona és un referent internacional pel que fa a institucions i centres d’investigació en diferents especialitats mèdiques. Assolir aquesta fita no ha estat pas fàcil. Per entendre el procés els proposem una visita per conèixer algunes d’aquestes institucions, així com els cognoms més internacionals que ha donat la ciència a casa nostra.

Començarem a la Farmàcia Bolós (1902), al cor de l’Eixample, obra dels germans Falguera i una de les millors conservades d’estil modernista. Tot passejant per la Rambla Catalunya farem esment de molts metges que hi van tenir consulta en aquest carrer.

D’allà ens desplaçarern a la plaça Universitat per explicar la particular relació del Doctor Robert amb aquest espai o les repercussions i vicissituds que va patir una de les primeres dones a Europa en obtenir un títol universitari: la catalana Dolors Aleu −l’any 1882− en l’especialitat de ginecologia i medicina infantil.

Un cop entrem a la Barcelona Vella farem esment de l’antic Dispensari Central de Tuberculosos, de l’arquitecte Josep Maria Sert. I ja al carrer Ramelleres, passarem davant del que queda de la Casa de la Maternitat (institució que depenia de la Casa de la Misericòrdia), la més antiga d’Europa (1370). La porta de la capella encara conserva el calaix d’almoines de l’any 1785.

A pocs metres, al carrer Notariat número 7, veurem la placa que recorda l’estada a la ciutat del premi Nobel Santiago Ramón y Cajal. Els anys que va viure-hi foren claus per a l’elaboració de la teoria de la neurona.

Acabarem el passeig als Jardins del Doctor Fleming, a tocar de l’Antic Hospital de la Santa Creu, una impressionant obra gòtica que va iniciar-se l’any 1401 sota el regnat de Martí l’Humà. Més endavant s’hi van afegir a l’edifici la Casa de la Convalescència i el Col·legi de Cirurgia.

Al llarg del camí no ens oblidarem d’explicar les anècdotes més sucoses dels Uriach (creadors de la Biodramina), els Dexeus, els Puigvert (van viure a la Pedrera), els Barraquer (oftalmòleg de personatges tan dispars com ara Tarradellas, Jomeini, Saramago i Joan Miró) o d’en Moisès Broggi (inspirador del metge que apareix a la novel·la de Hemingway Per qui toquen les campanes). 

Una manera saludable, doncs, de prendre-li el pols als personatges i centres que han fet de Barcelona un pol d’atracció d’una nova modalitat de turisme: el mèdic.
 
CONTRACTAR LA RUTA

VEURE MAPA MÉS GRAN

 
VEURE RUTA EN PDF