El Barri Gòtic

El Barri Gòtic de Barcelona és un conjunt monumental en ple centre de la ciutat. Des de l’època romana –i gairebé coincidint amb els límits de l’antiga Barcino− ha estat el centre econòmic d’una de les poblacions comercialment més actives de tota la Mediterrània.Un recorregut pausat pels seus carrers farà trobar al curiós un reguitzell d’edificis i places de gran valor arquitectònic.

Barcino

Hi ha notícia, ja al segle IV, d’un edifici per al culte religiós al terrenys que ocupa l’actual Catedral; després en vindria una modesta construcció d’estil romànic, tot i que no serà fins l’any 1298 quan s’aixecarà la gòtica. El procés constructiu no culminarà fins a les darreries del segle XIX, en prendre´s la decisió de guarnir l’humil façana i construir el cimbori; tot això gràcies al suport econòmic del banquer Manuel Girona (enterrat en un sepulcre a tocar del claustre).

Casa de l’Ardiaca (Foto de Josep Renalias)

Bústia de la Casa de l’Ardiaca

Als costats de la Catedral, i guanyant protagonisme un cop ampliada la plaça Nova, trobem la Casa de l’Ardiaca i la Pia Almoina. A prop d’aquesta última hi ha la plaça de Sant Felip Neri, un exemple de reciclatge d’edificis d’estil gòtic provinents d’altres zones de la ciutat; sobretot, arran de la transformació de la Gran Via A (posteriorment batejada com a Via Laietana).

Si travessem, precisament, aquest carrer des de la plaça de l’Àngel i prenem el carrer Argenteria arribem a una de les esglésies més estimades pels barcelonins (i amb molta projecció internacional a partir de la novel·la de l’escriptor Ildefonso Falcones): l’església de Santa Maria del Mar o la Catedral del Mar. És el més nítid exemple de gòtic català.

Palau de la Generalitat (Foto de Jan Harenburg)

Pel camí trobarem l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat. No oblidarem les llegendes (la de Santa Eulàlia i els seus martiris) o fets dramàtics (com ara els bombardejos arran de la Guerra Civil Espanyola). En paral·lel al recorregut activarem els sentits en passar per alguns comerços centenaris: la Cereria Subirà (1761) o la pastisseria La Colmena (1927).

 
 
CONTRACTAR LA RUTA

 
VEURE RUTA EN PDF